2012年6月29日星期五

Anillos para una dama; Antonio Gala


http://html.rincondelvago.com/anillos-para-una-dama_antonio-gala_1.html

BIOGRAFIA
Antonio Gala nació en 1930 en Brazatortas (Ciudad Real). Obtuvo el premio Adonais en 1959 por Enemigo Intimo, Premio Nacional de Teatro Calderón de la Barca en 1963 por Los verdes campos del Edén y el premio Planeta por su novela El manuscrito carmesí.
Este escritor español ha tocado todos los campos de la literatura. Ha escrito poesía (Poesías de amor), novela (El manuscrito carmesí, La pasión turca, Mas alla del jardín, La regla de tres, El águila bicéfala, y la colección de cuentos El corazón tardío). En este campo, su llegada fue tardía pero con un éxito de publico arrollador. Muchas de sus novelas han sido llevadas al cine por directores españoles.
Su obra teatral es amplia y ha gozado mas de los favores del publico que de la critica. Se puede deber a que su teatro es difícil de clasificar y en el no solo hay una critica social sino que se trata de una obra lírica y épica en la que el autor espera que el espectador se adentre y establezca conexiones con la realidad por el conocida. Sus obras teatrales mas conocidas son: Anillos para una dama, ¿Por qué corres, Ulises?, Petra Regalada, Samarkanda, Carmen Carmen y La truhana.
Toda la trayectoria de Gala esta marcada por temas de tipo histórico, que utiliza para iluminar el presente y no para ahondar en el pasado.
Actualmente, ha escrito novela (El corazón tardío) y poesía (Poesías de amor).
PERSONAJES
  • Jimena.- En comparación con el poema sufre poca variación ya que en el libro, al igual que en el poema, se casa con el Cid por motivos políticos, con 14 años y vive en un convento abandonada del Cid, aunque se aprecia que aunque no estaba con ella normalmente, si le hacia muchos regalos.
En Anillos para una dama, Jimena ya ronda los cuarenta años, y, ya muerto el Cid, quiere hacer una nueva vida: desaparecer de la Historia y vivir aislada junto a la persona a la que quiere Minaya. Esto parece imposible porque, aunque el Cid ya Ha muerto, todo el mundo quiere mantenerlo vivo y piensan que si Jimena se casa con Minaya, deshonrara la memoria del Cid. Se puede observar que es una mujer valiente y con fuerte carácter, que no se calla nada y que ya esta harta de lo que le rodea y lo único que le apetece es “vivir” de una vez su vida.
Aunque ella dice que ama a Minaya, parece que, aunque es posible que lo quiera, lo que quiere sinceramente es rebelarse y ser feliz, ya que ve que su vida se acaba y que no ha vivido. A través de las múltiples reflexiones que hace durante la obra, se puede apreciar su inteligencia o su sabiduría sobre la vida.
  • Minaya.- Al igual que en el poema, Minaya es el sobrino y el brazo derecho del Cid, y, aunque el Cid ha muerto, le sigue siendo fiel y esta junto a su familia para defenderla cuando es necesario.
Según Jimena, Minaya es un cobarde en la vida, cosa que al final de la obra se observa claramente. Siempre ha estado enamorado de Jimena, e incluso antes de tener posibilidades de tenerla, ya renuncio.
En Anillos para una dama, Minaya se convierte en un símbolo de libertad para Jimena, ya que esta piensa que casándose con él puede ser de una vez libre y vivir su vida. Al terminar la obra se ve lo cobarde que es Minaya, que como siempre, renunciara la idea de ser feliz sin haber luchado por algo, ya que es Jimena la única que ha hecho algo para ser feliz junto a él.
  • Jerónimo.- Es un obispo francés, viejo y sordo. En Anillos para una dama se puede apreciar como, a pesar de ser obispo, ya no es muy creyente, y, todo lo que hace o dice es repetitivo, sin ponerle ningún énfasis.
Se puede decir que es como el personaje cómico de la historia por su sordera y su lenguaje, que saca de quicio a algunas personas.
Es totalmente opuesto a Jimena, ya que representa los valores de la sociedad en la que vive, es decir, una sociedad tradicional y conservadora en la que no estaría bien visto que la viuda del Cid se casara con Minaya, fiel compañero de este.
  • Maria.- Al igual que en el poema, es la hija del Cid y se casa dos veces: primero con un infante de Carrión, al igual que su hermana y, tras sufrir maltratos por ellos, se casan con hijos de reyes.
En Anillos para una dama se ve como un personaje participativo, con un fuerte carácter y en desacuerdo con la boda que su madre quiere celebrar con Minaya. Esto ultimo hace que entra Jimena y Maria surgan roces y la madre recuerde las desafortunadas bodas con los infantes de Carrión.
Según Jimena, Maria tiene envidia de ella ya que siempre estuvo enamorada de su padre, el Cid. En la obra se puede llegar a pensar que Maria era el ojo derecho del Cid, tras Minaya, y que el lazo existente entre ambos era muy fuerte, ya que siempre que discute con su madre, de alguna forma se pone de parte del Cid.
  • Constanza.- Es la dama de compañía de Jimena. Es una mujer vieja, rondara los setenta años y es alcahueta y también se le puede tachar de celestina, ya que siempre esta entre Jimena y Minaya. Durante toda la obra se ve que es fiel a Jimena y que entre ellas existe una gran confianza, aunque al final Jimena es traicionada por ella, que se vende al rey Alfonso para tenderles una trampa a Jimena y Minaya en su ultimo encuentro.
  • Alfonso VI.- En el poema la relación entre él y el Cid no es muy buena ya que destierro al Cid en varias ocasiones.
Es tío de Jimena y por motivos políticos, la casa con el Cid y después la envía a San Pedro de Cardeña.
En Anillos para una dama es un personaje imparcial que no esta ni a favor ni en contra de que Jimena quiera a Minaya, pero lo que no quiere es que se casen, y , si lo hacen , que lo hagan en secreto(para mantener la honra del Cid alta).
RESUMEN
La obra comienza en la Iglesia Mayor de Santa Maria de Valencia, donde están Jimena, Maria, Minaya, Constanza y el obispo Jerónimo. Se esta oficiando una misa para celebrar el segundo aniversario de la muerte del Cid. El obispo resalta las grandezas del Cid, cosa que hace que Jimena se impaciente.
Cuando termina la misa, Constanza acompaña a Jimena hasta sus aposentos y allí, mientras se cambia de ropa, hablan sobre el tiempo, el Cid y el estado de animo de Jimena, que se encuentra triste por distinto motivos. Entra Maria que, como en casi toda la obra, riñe a su madre por quitarse el luto. Aquí es donde Jimena hace su primera reflexión sobre la vida y el amor, que va dirigida a su hija. Entra Minaya interrumpiendo a Jimena y tras disculparse, sale acompañado de Maria mientras Jimena se arregla nerviosa.
Maria y Minaya hablan de la situación en la que se encuentra Valencia y hablando de una cosa y otra surge el tema del amor, a lo que Maria añade que el amor es algo absurdo, que hace falta tiempo y es cosa de criados. Entra Jimena interrumpiéndolos y se sienta. Sirve el café ayudada por Minaya, mientras Maria dice que no tomara, molesta por algo. Cuando al fin se va, Minaya y Jimena comienzan a hablar amenamente y llegan, de forma inesperada, a hablar de amor. Jimena comenta que él fue un cobarde al no demostrarle nunca su amor y el se sorprende porque ella ya lo sabia y quería que se lo dijese. Ahora es cuando llega uno de los momentos mas emotivos de toda la obra: cuando Minaya recuerda una de las múltiple noches en las que estaban en Cardeña y Jimena cantaba bajo un nogal una canción. Canción que ahora cantan los dos juntos y que hace que los dos se emocionen. Tras esto, y estando los dos muy emocionados, se declaran amor.
Se escucha la voz de Jimena animando a las tropas que tiene que luchar contra los moros que están rodeando Valencia y en cualquier momento la van a invadir. Mientras, Constanza esta rezando por las tropas, cosa que hace muy a menudo.
Ahora están en la habitación de Jimena: Alfonso VI, Jerónimo, Constanza, Maria, Minaya y ella, hablando sobre las tropas enemigas que s han retirado. Están dando la bienvenida al rey Alfonso VI.
Jimena comenta que ha formado esa reunión familiar para hablar sobre Valencia. Alfonso VI ha ido porque quiere anexionar a su reino Valencia, cosa a la que Maria se opone rotundamente. Alfonso, harto de las continuas interrupciones que Maria hace defendiendo lo que era de su padre, le dice a Jimena que tiene una hija maleducada. A Maria esto le da igual y sigue contestando cuando quiere. Tras la conversación, un poco tensa, Jimena comenta que se quiere casar, cosa que coge por sorpresa a todos. Para empezar, Jerónimo se opone, al igual que Maria y a Alfonso no le importa mientras que sea con quien él diga. Cuando Jimena dice que se quiere casar con Minaya, todos ponen el grito en el cielo, incluido Minaya. La conversación termina con la vuelta a las armas de los moros.
Estamos ya en el segundo acto, en la cámara de Jimena, en el alcázar. Llega Constanza agotada y le cuenta todo lo que ha pasado durante el día. Lo más importante es que el rey ha estado deliberando. Entonces Jimena se lamenta porque, tras haberle sido fiel a su marido y que este halla muerto, lo único que pide es ser feliz lo poco que le queda de vida, y todo el mundo se opone a esto. También se lamenta por estar recluida en su propio reino. Entonces entra Maria y le dice a su madre que no se puede casar porque una mujer es solo de un hombre. Jimena, muy precisa, comenta que cuando era ella la que se quiso descasar del infante de Carrión, el Cid le tenia que haber dicho que cada mujer con su marido. Maria sale y en ese momento entra el rey con el obispo asustados por los gritos de Jimena. Ahora Jimena, un poco nerviosa va predicando a gritos que ama a Minaya y que se va a casar con él. Para evitar mas escándalos, Alfonso tiene que taparle la boca para que deje de gritar. Le dice que si se quiere estar con Minaya puede ser su amante o casarse con él en secreto. Jimena se opone y dice que lo único que quiere es ser feliz y vivir con la persona a quien ama. Empieza a recordar todos los esfuerzos que ha hecho por la patria y entre ellos destaca la muerte de su hijo en batalla. Tras no llegar a ningún acuerdo, sale el rey.
Ahora es de noche y están Jimena y Constanza en los aposentos de la primera. Constanza le dice a Jimena que le va a traer a Minaya para que puedan hablar. Cuando la vieja se va, Jimena se arregla rápidamente. Entra Minaya y dice que Constanza esta comprada y que todos están esperando para sorprenderles juntos. Añade que solo a entrado para despedirse pues se va esa misma noche. Jimena quiere irse con él pero se lo impide. Ella lo único que quiere es ser de él pero Minaya dice que lo mejor es que se vaya ya. Se despiden muy tiernamente.
Sale Minaya y entran el rey y Maria. Alfonso dice que tienen que abandonar Valencia porque los moros la van a quemar. Jimena, vencida acepta y sale con los demás, abandonando la ciudad.
TEMAS
Los temas principales son la honra, el amor y la libertad.
La honra se puede apreciar durante toda la obra, en la memoria del Cid que esta presente continuamente.
Contrapuesto a esto, se encuentra el amor que sienten Jimena y Minaya y que no puede hacerse publico por culpa de la honra del Cid.
La libertad es lo que sinceramente busca Jimena, que se ha dado cuenta de que toda su vida ha pasado y no la ha vivido, por eso ahora quiere ser libre y convierte en objeto de su libertad a Minaya.
ESTRUCTURA
Se trata de una obra teatral, dividida en dos actos. La acción es lineal (dejando a un lado los recuerdos del pasado de algunos personajes) y sucede todo en el mismo lugar, el alcázar, aumentando así la sensación de poder y realeza. A través de los largos diálogos y reflexiones se relentiza la acción.
OPINION PERSONAL
Creo que se trata de una buena obra ya que el autor ha sabido darle a los personajes un carácter real que les hace parecer verdaderos. En la obra se pueden ver a todos los personajes que suelen participar en drama de este tipo: una heroína (Jimena), un representante de los valores sociales tradicionales (Jerónimo), una anciana de confianza que traiciona a la heroína (Constanza), una representante de lo práctico y en contra del amor (María), un ser indiferente que no sabe apreciar el amor cuando le llega al fin (Minaya), una autoridad real (Alfonso) y el héroe muerto pero todavía con presencia patente (el Cid). El autor ha sabido ordenar a todos los personajes de forma que crearan un complejo drama en el que el amor y la libertad, junto al honor, son las características mas importantes.
Lo que más me ha gustado es la heroica participación en la obra de Jimena, que cuando se ha dado cuenta de que ha perdido su vida, lucha incluso contra el rey para poder vivir en libertad y anonimato. Me ha disgustado la indiferencia de Minaya cuando al fin, tras muchos años, tiene la posibilidad de estar con su enamorada. Tampoco me ha gustado el que la mayoría de los personajes quisieran mantener vivo al Cid para mantener las apariencias y no dejaran a Jimena casarse con Minaya.

2012年6月15日星期五

Narcís Oller



Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. 
Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892),La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va aconseguir, no obstant, un estil propi, que el mateix Zola en una carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona va especificar. 
Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista. 

Obres:
La papallona(1882) la primera novel.la de Narcís Oller, és considerada com la més important i característica de l'autor. També és la primera gran obra del creador de la moderna novel.lística catalana.És una novel.la realisme i naturalisme.
És un novel.lista que s'emociona amb la pròpia narració que s'encara amb els més greus problemes de la moral social i individual dels temps moderns, utilitzant un llenguatge viu i directe que fa més ostensible la seva alta capacitat narrativa. 

L'Escanyapobres(1884) és un novel·la escrita el 1884 per Narcís Oller.
Es tracta d'una obra esquemàtica ambientada en una societat rural en procés d'industrialització. L'autor aconsegueix personificar els diners i l'avarícia a través del tràgic personatge Oleguer i la seva esposa, la Tuies. En aquesta obra s'observen una barreja d'elements que pertanyen a diferents corrents literaris de l'època. Així, l'anàlisi del context social, la tècnica descriptiva i l'element lingüístic de la novel·la s'adscriuen de ple en el realisme. En canvi, la descripció científica del procés de l'avarícia i la finalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l'obra conté també alguns aspectes romàntics i d'altres costumistes. Amb tot, L'Escanyapobres dibuixa les línies de la futura novel·la del segle XX.

Vilaniu(1885) és l'elaboració literària que Narcís Oller fa de Valls, la ciutat on va néixer. L'autor evoca, seguint els cànons romàntics, els personatges, els llocs i els costums de la vila, però alhora fa un retrat força crític del seu ambient tancat, ensopit i estret de mires.

La febre d'or(1890-1892):Novel.lade Narcís Oller que planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l'alça borsària, durant la Febre d'Or, en una família menestral de Barcelona. 
La primera part de l'obra narra l'escalada econòmica, social i política del protagonista Gil Foix fins a la direcció d'un ambiciós projecte ferroviari, entre l'adulació interessada dels uns, la desconfiança menestral dels seus i l'atordiment eufòric d'ell mateix, que amaga la contradicció entre la amoralitat dels negocis i la moral tradicional familiar. 
La segona analitza l'esperada fallida del protagonista i les seves causes i conseqüències morals, de les quals romanen al marge amb moralitzant esquematisme tots els qui no es deixaren enlluernar per l'opulència i no abandonaren llurs ideals artístics. L'autor reconeix, tanmateix, al món dels negocis una contribució cega però positiva al progrés. L'obra narrada en tercera persona i situada, amb notables inexactituds, entre el 1880 i el 1882 vol tipificar, constantment, la improvisada burgesia de la Restauració (utilitza deliberadament abundants castellanismes), com una part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu, alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d'or.  

la bogeria(1898):La novel·la és escrita amb tècniques naturalistes i d'acord amb la llei de l'herència i la influència d'un medi opressiu. Oller hi planteja una problemàtica d'anàlisi psicològica i de moral social. 
El llibre descriu el procés d'embogiment que portarà Daniel Serrallonga a una mort misteriosa en un psiquiàtric. Serrallonga, presentat com una persona extranya i extravegant, evoluciona al llarg de la novel·la fins semblar un boig. El narrador, a qui li va explicant la història d'aquest personatge - i a la vegada s'explica al lector - el seu amic Armengol, va opinant sobre el comportament de Daniel, i contrastant la opinió amb altres. Aquests són els continguts de La bogeria.
La finalitat d'aquesta novel·la no és explicar la vida d'un boig, sinó tractar sobre el tema de l'herència genètica; enfocar la bogeria des de diferents punts de vista, l'humorístic (Armengol), el científic (Giberga) i d'una manera humanista (narrador).

Pilar Prim(1906): és la novel.la més madura i més profundament psicològica de Narcís Oller.
L'autor hi descriu la vida d'una vídua jove i atractiva que es veu acorralada pels interessos roïns de la seva família egoista, i per salvar-se del naufragi acut als braços d'un home més jove que ella, en un amor ple d'incerteses. Pilar Prim, com diu Manuel de Montoliu en el pròleg a les Obres Completes, -moralment més atrevida que les altres-, ens ofereix un acabat estudi psicològic d'una ànima femenina sotraguejada per un amor que és analitzat al llarg d'un procés paulatí, en etapes d'intensitat creixent, fins a l'obert esclat de la passió continguda. És, sense cap mena de dubte, una de les grans novel.les de la llengua catalana.  

Comentari de "Oda a la pàtria"


Aquest poema és de Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Nascut 1798 a Barcelona,Mort a 1862) va ser un escriptoreconomistapolítictaquígraf i funcionari català. Era fill d'un comerciant.
Moviment literari :La Renaixença
La seva publicació, l'any 1833, en el diari "El Vapor", es considera el punt d'inici de la Renaixença catalana.
Presentat "amb el patriòtic orgull amb que presentaria un escocès els versos de sirWalter Scott als habitants del seu país" 
El poema té 6 octaves reials, de 8 versos alexandrins (12 síl.labes) amb cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins . La rima consonant.
L'estructura és ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO, una estructura creuada, que manté la mateixa rima en les posicions 1a, 4a, 5a, i 8a de cada octava.
Hipèrbaton,comparac,anàfora,hipèrbole
El tema general del poema és l'enyor de la pàtria i de la llengua, com a representant de la pàtria. 
Les dues primeres octaves parlen de l'enyor de la terra.
Les tres següents octaves parlen de la llengua.
La darrera octava serveix per a fer l'homenatge al patró.
A la primera estrofa es descriu el paisatge de Catalunya (serres, turons…)
A la segona estrofa ens diu que es coneix tota la montanya, fins i tot la compara amb la seva família. 
A la tercera estrofa diu que encara que està lluny d'aquella terra que estima amb bogeria, i que encara li queden molts records i el somni de tornar a veure el Llobregat.
A la quarta estrofa ens parla sobre la llengua catalana, que està disposat a defensar-la i que és de les coses que més enyora.
A la cinquena estrofa ens parla del llemosí que es l'únic que hi ha en el seu pit.
En la sisena estrofa diu que per molta distància que es trobi de la seva estimada terra, ell sempre es sentira català fins el dia que mori. 
Conclusió, aquest poema , símbol de l’inici de la Renaixença, és una oda en qué hi ha una gran exaltació de la nació catalana, font d’inspiració i preocupació del poeta .L’abundància de verbs i sintagmes nominals. La presència de ja líric fa que sigui un pñoema íntim, sincer i romàntic. 

Les oraciones subordinades


Les subordinades són un tipus d’oracions compostes. 
-Oracions juxtaposadesformades per dues proposicions enllaçades per l’entonació i el sentit, però sense lligam gramatical. 
-Oracions coordinades:formades per dues proposicions de la mateixa ca-tegoria enllaçades per una conjunció. 
-Oracions subordinades: estableixen una relació de dependència entre dues proposicions: la principal i la subordinada. Les dues proposicions s’enllacen mitjançnt un connector o partícula gramatical (pronom relatiu, conjunció, locució conjuntiva...).

Tipus d’oracions subordinades
Les oracions subordinades es classifiquen en funció de si substitueixen un substantiu, un ad-ectiu o un adverbi. 
-Oracions subordinades substantives:podem substituir per un SN que depèn sintàcticament del verb de l’oració principal.

-Oracions subordinades adjectives:podem substituir per un adjectiu que fa la funció de complement del nom de l’oració principal.

-Oracions subordinades adverbials:són aquelles que podem substituir per un adverbi o per un SPrep que sovint fa la funció de CC del verb de l’oració principal.

·Tipus de subordinades substantives
En funció de la forma i dels elements gramaticals que les conformen, distingim quatre tipus d’oracions  subordinades de substantiu:
-Subordinades substantives d’infinitiu
La Maria, des de fa molts anys, desitja viatjar.
-Subordinades substantives interrogatives
Em pregunto si alguna vegada m’escolteu.
-Subordinades substantives conjuntives
Els preguem que no trepitgin la gespa.
-Subordinades substantives de relatiu
El que m’has explicat no em convenç. 
·Les funcions de les proposicions substantives 
Les proposicions substantives equivalen a un sintagma nominal i, per això, poden desenvolupar totes aquelles  funcions sintàctiques pròpies del SN. 
-Funció de subjecte:Els que no vulgueu problemes és millor que marxeu. 
-Funció de CRV: Confio que tot anirà bé. 
  -Funció d’atribut: Aquests bombons no són el que semblaven. 
   -Funció de CD: Ahir vam anar a comprar tot el que necessitem per al viatge. 
  -Funció de CI: Doneu aquesta roba a qui la necessiti
-Funció de CN: Tenim l’obligació d’ajudar els damnificats

Història i autors d'art



A.Què significa “Minimalisme”?El minimalisme és un corrent estètic derivada de la reacció al pop art.

El terme va acabar per referir-se als objectes tridimensionals desenvolupats per determinats escultors reduccionistes nord-americans.

Es caracteritza per:La senzillesa de la forma no implica la simplicitat de la seva experiència,qualitat gairebé immaterial,creació de contrastos,intenten que la marca de l'artista sigui imperceptible,importància de l'entorn, essencial per a la comprensió i la vida de l'obra,caràcter "opac" i literal.


B.Què va ser el Minimalisme i quins artistes principals el defensaven?Jules Olitski (1922), Ellsworth Kelly (1923), Robert Ryman (1930), Agnes Martín (1912), Robert Mangold (1937), Joe Baer, Brice Marden (1938), Thomas Deyle, Peter Laly, Hernández Pijuan,

Entre d'altres i escultors: Carl André (1935), Dan Flavin (EEUU, 1933-1996), Donald Judd (1928), Robert Morris i Sol le Witt (EEUU,1928), Tony Smith (1912-1980), Eva Hesse, Richard Serra, Anne Truitt.


C.Jorge Oteiza va nèixer a Orio, al País Basc, l’any 1908. Fou un escultor, pintor, dissenyador i assagista.

Treballava l’abstracció pura, utilitzava figures com el cub i l’esfera,relacionant-lo amb l’espai i el volum.

Va morir a Sant Sebastià el 9 d'abril de 2003


D. Eduardo Chillida fou un escultor basc,el màxim representant de l'escultura informalista a Espanya.

Va iniciar-se en el món de l'art el 1942 amb uns estudis d'arquitectura.

Chillida va construir el museu Chillida-Leku, inaugurat el 2000 al caseriu de Zabalaga. El 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts. Va morir el 2002 a la ciutat de Sant Sebastià.


a. Què va ser el Modernisme i en què s’inspirava aquest moviment artístic?El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.

La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.


b. Qui van ser: Picasso, Joan Miró i Henry Moore?

Picasso:(Màlaga, Espanya, 1881 - Mougins, França, 1973), és un dels pintors més reconeguts del segle XX, conegut sobretot perquè va fundar el cubisme juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

Obres destacades: Les senyoretes del carrer d'Avinyó(1907) ,Guernica(1937),Las Meninas (1957)


Joan Miró:(Barcelona,1893 - Palma, 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme(escultura), tot i que va arribar a signar aquest manifest.

Al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes


Henry Moore:(Castleford, Yorkshire, 1898Much Hadham, 1986) fou un artista britànic i escultor.

Membre de l'Associació Internacional d'Artistes, que aixoplugava intel·lectuals d'esquerres adversos al feixisme, va signar un manifest que reclamava la fi de la política de no-intervenció de la Gran Bretanya en la guerra del 1936-1939.

Va rebre influències diverses, des de les talles dels pobles nadius de l'Àfrica i de l'Amèrica precolombina fins a moviments d'avantguarda com el cubisme i el surrealisme, que conegué a París durant els anys 1920 i 1930


a. Què va ser el Surrealisme?És un moviment artístic i literari sorgit a França A la primera meitat del segle XX, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.


b. Qui va ser Joan Miró?Va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme, tot i que va arribar a signar aquest manifest.


A.Què significa “Minimalisme”?El minimalisme és un corrent estètic derivada de la reacció al pop art.

El terme va acabar per referir-se als objectes tridimensionals desenvolupats per determinats escultors reduccionistes nord-americans.

Es caracteritza per:La senzillesa de la forma no implica la simplicitat de la seva experiència,qualitat gairebé immaterial,creació de contrastos,intenten que la marca de l'artista sigui imperceptible,importància de l'entorn, essencial per a la comprensió i la vida de l'obra,caràcter "opac" i literal.


B.Què va ser el Minimalisme i quins artistes principals el defensaven?Jules Olitski (1922), Ellsworth Kelly (1923), Robert Ryman (1930), Agnes Martín (1912), Robert Mangold (1937), Joe Baer, Brice Marden (1938), Thomas Deyle, Peter Laly, Hernández Pijuan,

Entre d'altres i escultors: Carl André (1935), Dan Flavin (EEUU, 1933-1996), Donald Judd (1928), Robert Morris i Sol le Witt (EEUU,1928), Tony Smith (1912-1980), Eva Hesse, Richard Serra, Anne Truitt.


C.Jorge Oteiza va nèixer a Orio, al País Basc, l’any 1908. Fou un escultor, pintor, dissenyador i assagista.

Treballava l’abstracció pura, utilitzava figures com el cub i l’esfera,relacionant-lo amb l’espai i el volum.

Va morir a Sant Sebastià el 9 d'abril de 2003



D. Eduardo Chillida fou un escultor basc,el màxim representant de l'escultura informalista a Espanya.

Va iniciar-se en el món de l'art el 1942 amb uns estudis d'arquitectura.

Chillida va construir el museu Chillida-Leku, inaugurat el 2000 al caseriu de Zabalaga. El 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts. Va morir el 2002 a la ciutat de Sant Sebastià.



2012年6月3日星期日

Les oraciones compostes


Oració: és una unitat amb sentit complet que conté una sèrie de sintagmes que s’agrupen al voltant d’un verb. 

Les oraciones compostes
Oració simple:té un sol verb conjugat.
Ex: En Watson és un pesat
Oració composta:conté dos o més verbs conjugats.
Ex: En Watson és un pesat i en Sherlock és molt divertit.

Les oraciones coordinades
Unió de dues oraciones simples que es troben al mateix nivell sintàctic,és a dir,que no depenen l'una de l'altra.
La particula coordinant,és la que determina la relació entre les dues oracions.
Ex: El Watson és molt pesat i el Sherlock és molt divertit

Tipus d’oracions coordinades
Copulatives:Indiquen una suma dels significats de les oracions que formen la coordinada: i, no… ni
Disjuntives: Plantegen una única opció entre dues possibilitats: o, o bé, sinó
Distributives: Manifesten distribució o alternativa: tan aviat... tan aviat, ara ... ara, l’un... l’altre, no només... sinó també, o... o, ni... ni
Adversatives: Plantegen l’oposició total o parcial de dos termes: però, sinó, encara que, més aviat, malgrat això, amb tot, així i tot
Consecutives: El nexe indica que la segona oració és conseqüència de la primera: doncs, per tant, així que, de manera que, en conseqüència

Juxtaposició
Quan col·loquem una oració al costat de l’altra sense cap element d’enllaç. 
Indiquem les pauses per mitjà de signes de puntuació, ja siguin comes, dos punts o punt i coma.
Ex: Menjaré un trosset de pastís un dia és un dia