Aquest poema és de Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Nascut 1798 a Barcelona,Mort a 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català. Era fill d'un comerciant.
Moviment literari :La Renaixença
La seva publicació, l'any 1833, en el diari "El Vapor", es considera el punt d'inici de la Renaixença catalana.
Presentat "amb el patriòtic orgull amb que presentaria un escocès els versos de sirWalter Scott als habitants del seu país"
El poema té 6 octaves reials, de 8 versos alexandrins (12 síl.labes) amb cesura 6+6 i amb els dos hemistiquis masculins . La rima consonant.
L'estructura és ABBA ACCA- DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO, una estructura creuada, que manté la mateixa rima en les posicions 1a, 4a, 5a, i 8a de cada octava.
Hipèrbaton,comparació,anàfora,hipèrbole
El tema general del poema és l'enyor de la pàtria i de la llengua, com a representant de la pàtria.
Les dues primeres octaves parlen de l'enyor de la terra.
Les tres següents octaves parlen de la llengua.
La darrera octava serveix per a fer l'homenatge al patró.
A la primera estrofa es descriu el paisatge de Catalunya (serres, turons…)
A la segona estrofa ens diu que es coneix tota la montanya, fins i tot la compara amb la seva família.
A la tercera estrofa diu que encara que està lluny d'aquella terra que estima amb bogeria, i que encara li queden molts records i el somni de tornar a veure el Llobregat.
A la quarta estrofa ens parla sobre la llengua catalana, que està disposat a defensar-la i que és de les coses que més enyora.
A la cinquena estrofa ens parla del llemosí que es l'únic que hi ha en el seu pit.
En la sisena estrofa diu que per molta distància que es trobi de la seva estimada terra, ell sempre es sentira català fins el dia que mori.
A la segona estrofa ens diu que es coneix tota la montanya, fins i tot la compara amb la seva família.
A la tercera estrofa diu que encara que està lluny d'aquella terra que estima amb bogeria, i que encara li queden molts records i el somni de tornar a veure el Llobregat.
A la quarta estrofa ens parla sobre la llengua catalana, que està disposat a defensar-la i que és de les coses que més enyora.
A la cinquena estrofa ens parla del llemosí que es l'únic que hi ha en el seu pit.
En la sisena estrofa diu que per molta distància que es trobi de la seva estimada terra, ell sempre es sentira català fins el dia que mori.
Conclusió, aquest poema , símbol de l’inici de la Renaixença, és una oda en qué hi ha una gran exaltació de la nació catalana, font d’inspiració i preocupació del poeta .L’abundància de verbs i sintagmes nominals. La presència de ja líric fa que sigui un pñoema íntim, sincer i romàntic.
jkjrhtkljhrstç
回复删除